jueves, 17 de diciembre de 2015
Concert de Nadal de Dàmaris Gelabert
Us recomano el concert de Nadal de la Dàmaris Gelabert, on ens cantarà els seus temes més populars i un recull de temes de Nadal, acompanyada de músics i actors. Amb la participació especial de la Lola (Qui sóc jo?), la Caterina (M’agrada el Nadal i Bon dia!) i l’actor David Cuspinera.
http://www.damarisgelabert.com/
Feliç dijous!
http://www.damarisgelabert.com/
Feliç dijous!
sábado, 12 de diciembre de 2015
Jo vull fer P-5
A molts ens agradaria tornar a fer P-5.
M'ha encantat aquest article de Carles Capdevila.
"Jo vull fer P-5
31/12/2009 | Diari ARA
Feliç dissabte!
M'ha encantat aquest article de Carles Capdevila.
"Jo vull fer P-5
No vull dir que sigui impossible ser feliç quan arriben les responsabilitats, però a partir d’aquí ja tot dependrà de com les superis.
Costa saber quins són els millors anys de la nostra vida. I encara més predir-ho abans de viure’ls. Només podries saber-ho a posteriori, en funció de com t’han anat. I tampoc és del tot objectivable, perquè per sort la memòria és traïdora, mitifica alguns períodes i n’oblida d’altres, per fer la nostra història més suportable.
Tot i això, m’atreveixo a generalitzar, i afirmar que els millors anys de la nostra vida són els 5, 6 i 7 anys. I, si em feu afinar, diré que el curs amb més opcions de ser feliç és P-5.
Els nadons viuen desconcertats, i quan comencen a posar ordre arriba P-3 i els posa la pressió dels grups de 25 i el trànsit de la criatura que encara fa migdiada cap al nen que no en farà mai més. A P-4 comencen a controlar, però van veient morir els privilegis del nadó que ja no són. I de sobte arriba P-5, aquell curs en què ets el més gran dels petits. El curs en què encara tot és divertit, tot és joc, i a sobre n’ets conscient, ho pots celebrar. A casa nostra fa 14 anys que hi creix canalla, i tots ells han trobat entre els 5 i els 7 anys un estat de placidesa mental, de benestar emocional, gairebé paradisíac. Comencen a ser autònoms però se senten independents, saben gaudir de tot el que és al seu abast i no són conscients encara de l’esforç que els costarà mantenir-ho. I tenen claríssim que el tió és el que caga i que els regals els porten els Reis.
Els millors anys sempre són un oasi entre anys més complicats. I arriba tercer de Primària, i arriben els deures. Deures en el sentit literal, dels que t’has d’emportar a casa i apuntar a l’agenda. No vull dir que sigui impossible ser feliç quan arriben les responsabilitats, però a partir d’aquí ja tot dependrà de com les superis. Entre els 5 i els 7 la felicitat és gratuïta, a partir dels 8 ja reclama un pagament en espècies.
Per això si després de les dotze campanades se m’apareix un geni i em concedeix un desig, li demanaré que, ni que sigui durant un dia, em deixi repetir P-5."
Tot i això, m’atreveixo a generalitzar, i afirmar que els millors anys de la nostra vida són els 5, 6 i 7 anys. I, si em feu afinar, diré que el curs amb més opcions de ser feliç és P-5.
Els nadons viuen desconcertats, i quan comencen a posar ordre arriba P-3 i els posa la pressió dels grups de 25 i el trànsit de la criatura que encara fa migdiada cap al nen que no en farà mai més. A P-4 comencen a controlar, però van veient morir els privilegis del nadó que ja no són. I de sobte arriba P-5, aquell curs en què ets el més gran dels petits. El curs en què encara tot és divertit, tot és joc, i a sobre n’ets conscient, ho pots celebrar. A casa nostra fa 14 anys que hi creix canalla, i tots ells han trobat entre els 5 i els 7 anys un estat de placidesa mental, de benestar emocional, gairebé paradisíac. Comencen a ser autònoms però se senten independents, saben gaudir de tot el que és al seu abast i no són conscients encara de l’esforç que els costarà mantenir-ho. I tenen claríssim que el tió és el que caga i que els regals els porten els Reis.
Els millors anys sempre són un oasi entre anys més complicats. I arriba tercer de Primària, i arriben els deures. Deures en el sentit literal, dels que t’has d’emportar a casa i apuntar a l’agenda. No vull dir que sigui impossible ser feliç quan arriben les responsabilitats, però a partir d’aquí ja tot dependrà de com les superis. Entre els 5 i els 7 la felicitat és gratuïta, a partir dels 8 ja reclama un pagament en espècies.
Per això si després de les dotze campanades se m’apareix un geni i em concedeix un desig, li demanaré que, ni que sigui durant un dia, em deixi repetir P-5."
31/12/2009 | Diari ARA
Feliç dissabte!
jueves, 3 de diciembre de 2015
Els infants aprenen allò que viuen
Hola!
Avui començo amb aquesta reflexió: "Els infants aprenen allò que viuen".
Quan estem davant els infants hem de pensar abans de parlar i reflexionar abans d'actuar.
Avui començo amb aquesta reflexió: "Els infants aprenen allò que viuen".
Quan estem davant els infants hem de pensar abans de parlar i reflexionar abans d'actuar.
"Educar no es sólo combatir el mal, señalar y censurar los errores; educar es sobre todo incentivar el bien, impartir buenas costumbres, valorizar las buenas obras y estimular".
Feliç dijous!
miércoles, 2 de diciembre de 2015
Recursos per Nadal
El Nadal està a punt d'arribar!
He trobat aquesta página on hi ha un munt de recursos per fer amb els infants.
Podem trobar idees per decorar el Nadal, idees per fer calendaris d'advent, arbres de Nadal amb diferents materials, etc
Ànims i a gaudir amb els més petits!
Feliç dimecres!
lunes, 30 de noviembre de 2015
Decàleg per l'ús del WhatsApp
L'ús que fan els pares dels grups escolars de WhatsApp pot perjudicar l'autonomia i la responsabilitat dels fills i filles.
Decàleg perquè els pares facin un bon ús dels grups de WhatsApp de l'escola:
1) Ser respectuós: no fer comentaris ofensius de cap mena.2) No fer comentaris precipitats: deixar passar un temps prudencial abans de respondre; no respondre missatges a cop calent.
3) Posar en dubte la credibilitat dels continguts: escatir-ne la veracitat i no fer judicis de valor previs.
4) Evitar alarmes innecessàries: una cosa que afecta un individu no ha d'afectar necessàriament tothom.
5) Vigilar amb les etiquetes: no crear imatges falses de les persones (professors, estudiants, mares o pares).
6) Tenir present la descontextualització: donar importància al context de producció, recepció i reproducció de les notícies o comentaris.
7) No explicar qüestions personals ni enviar missatges brossa (fotos, acudits o 'mems' que a nosaltres ens semblen divertits).
8) Evitar discussions personalitzades.
9) Tenir present 'l'efecte grandària': un comentari irrespectuós en un espai públic (com WhatsApp) pren una dimensió que fuig del nostre control.
10) Pensar en la imatge personal i familiar que es transmet.
Feliç dimarts
domingo, 29 de noviembre de 2015
Abans de les primeres paraules
Avui us vull recomanar una pàgina web molt interessant sobre el desenvolupament de la comunicació infantil al llarg del primer any de vida. Aquesta web ofereix eines de sensibilització i observació a pares i educadors interessats en el desenvolupament de la comunicació i el llenguatge.
Un deixo un dels vídeos que tenen penjat sobre els primers sons dels nadons. A la Web podreu trobar més vídeos i explicacions.
Desitjo que us sembli tan interessants com a mi.
Feliç dilluns.
Els gargots infantils
Dibuixar és per als infants un mitjà per expressar-se molt important.
Aquest dibuix se situaria en l'etapa preesquemàtica, realitzat per un infant d'entre quatre i set anys.
Els moviments circulars i longitudinals han evolucionat cap a formes recognoscibles, i aquests intents de representació provenen directament de les etapes del gargot.
El traç passa per diferents etapes, evolucionant al mateix temps que l'infant creix, podent establir així una relació aproximada de dibuix i edat.
Aquest dibuix se situaria en l'etapa preesquemàtica, realitzat per un infant d'entre quatre i set anys. Els moviments circulars i longitudinals han evolucionat cap a formes recognoscibles, i aquests intents de representació provenen directament de les etapes del gargot.
Al voltant dels quatre anys, l'infant aconsegueix moure el canell i el polze amb força autonomia, això li permetrà fer dibuixos que esdevindran formes gràfiques que representaran figures reals o de ficció.
Dins la figura humana, el cap i el rostre són les parts del cos que defineixen la persona. Com s'observa en el dibuix, l'infant ha dibuixat els ulls, el nas, la boca, i a alguns capgrossos li ha posat cabell i orelles.
El cap té importància en el dibuix infantil perquè per a l'infant és per on mengem, parlem, veiem, escoltem, etc. i les extremitats perquè gran part de l'activitat està dedicada a córrer i a jugar.
Pel que fa al color, en aquesta etapa es desperta més interès per la relació entre el color triat per pintar un objecte i l'objecte representat, tot i que una figura humana es pot representar en vermell, blau, verd o groc, segons com els colors hagin impressionat l'infant.
Les raons per les quals un infant selecciona un color en concret per un determinat objecte són diverses: l'estat emocional, la disponibilitat de la gamma de colors, la naturalesa purament mecànica, etc. L'infant usa el color que millor l'ajuda a identificar el que vol expressar.
S'observa un dibuix molt alegre i viu, amb predomini dels tons càlids com el rosa, el blau, el verd, el groc, el vermell, etc.
Els colors dels petons
Hola a tots i totes!!
Us paso un article molt interessant sobre com fomentar la lectura en els més petits:
"Llegir: Com fomentar l'hàbit en els infants
"Si los besos fueran colores" de Janet Lawler.
L'autora ens condueix amb aquest àlbum a tots els fenòmens reals o imaginaris que tindrien lloc si els petons fossin colors, gotes d'aigua, estels, flocs de neu, flors… Un àlbum ple de fantasia i dolçor perquè els nens recreïn en la seva imaginació la meravella de sentir-se estimats.
Senzill llibre la major virtut del qual, com sol succeir en el cas dels llibres destinats als més petits com aquest, és el colorit de les seves boniques il·lustracions. Però també resulta interessant la seva estructura i connotacions poètiques, que descobreixen als petons com a font de tota tendresa.
"Mare, de quin colors són els petons?" de Elisenda Queralt.
En aquest conte dolç, una mare explica la seu fill que els petons poden ser de molts colors, taronges al matí, carregats de vitamines i vitalitat, o verds com la música, o grocs i plens de llum i de sol... i ...com serán a les nits?
És preciós ja què és un conte amb una fórmula molt senzilla que ajuda a fomentar l'educació emocional entre els més petits, ajudant-los a identificar les emocions que existeixen i explicar les sensacions a través dels colors dels petons.
Feliç lectura!
Us paso un article molt interessant sobre com fomentar la lectura en els més petits:
"Llegir: Com fomentar l'hàbit en els infants
CSIF / Generalitat de Catalunya / Ministerio de Educación, Cultura y Deporte
Està àmpliament acceptat que la lectura és una activitat profitosa i recomanable a qualsevol edat. Tanmateix, també és evident que és més difícil adquirir aquest hàbit si no es comença des de nen. Heus aquí algunes guies per aconseguir-ho.
Aconseguir que els nens adquireixin hàbits de lectura no és una tasca fàcil. No obstant això, és recomanable per diverses raons:
A més, pots seguir aquests consells:
Aconseguir que els nens adquireixin hàbits de lectura no és una tasca fàcil. No obstant això, és recomanable per diverses raons:
- Estimula la creativitat, la imaginació, la capacitat per expressar-se i l’habilitat de relacionar uns coneixements amb d’altres.
- És, a més, un excel·lent entreteniment per a aquells nens que aprenen a gaudir-ne: coneixen l’art d’explicar històries i adquireixen l’habilitat d’inventar-ne de noves.
A més, pots seguir aquests consells:
- Introdueix un moment de lectura al dia, per exemple, en anar a dormir, que és el més típic. Així, llegir es converteix en un hàbit diari.
- Quan encara siguin molt petits i no sàpiguen llegir, llegeix tu els llibres en veu alta. Està demostrat que així aprenen a llegir millor.
- Inventa jocs inspirats en els llibres que llegeixes els teus nens. Per exemple: inventeu junts un altre final, dibuixeu la història, feu una representació, etc.
- Procura que llegeixin llibres adequats a l’edat. Tanmateix, permet que ells triïn els seus temes preferits. A mesura que es facin grans, ofereix-los llibres en què les il·lustracions van desapareixent poc a poc (a partir dels nou o deu anys poden començar a llegir llibres en què ja no hi ha cap)."
Jo us recomanaré dos llibres infantils que tant als meus fills com a mi ens van agradar moltíssim. Seguint amb el nom d'aquest blog:
"Si los besos fueran colores" de Janet Lawler.
L'autora ens condueix amb aquest àlbum a tots els fenòmens reals o imaginaris que tindrien lloc si els petons fossin colors, gotes d'aigua, estels, flocs de neu, flors… Un àlbum ple de fantasia i dolçor perquè els nens recreïn en la seva imaginació la meravella de sentir-se estimats.
Senzill llibre la major virtut del qual, com sol succeir en el cas dels llibres destinats als més petits com aquest, és el colorit de les seves boniques il·lustracions. Però també resulta interessant la seva estructura i connotacions poètiques, que descobreixen als petons com a font de tota tendresa.
"Mare, de quin colors són els petons?" de Elisenda Queralt.
En aquest conte dolç, una mare explica la seu fill que els petons poden ser de molts colors, taronges al matí, carregats de vitamines i vitalitat, o verds com la música, o grocs i plens de llum i de sol... i ...com serán a les nits?
És preciós ja què és un conte amb una fórmula molt senzilla que ajuda a fomentar l'educació emocional entre els més petits, ajudant-los a identificar les emocions que existeixen i explicar les sensacions a través dels colors dels petons.
Feliç lectura!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)